Dò lacrim

testo di Marco Candiani, musica di Claudio Merli

Hoo dervii la finestra del temp,

del mè temp pitturaa in de la ment.

Hoo veduu ‘na ringhera e giò in cort

on omett ch’el sonava.

Me son vist sui basei de la scòla

el primm dì caragnent

a coo bass, a fa ciao con la man

ai mè gent sul porton.

Si, hinn dò lacrim

che gh’hann dent on rifless

che me par poesia

e on profumm de castegn che rostiva

sora la stua che la moriva pian pian.

Capissi nò,

fòrsi me insògni

ò fòrsi l’è on’ altra vita.

El mè gatt l’è li sòtt la cadrega

ch’el pisòcca bell quiett e mi pèli castegn.

"Dess me par de sentì canzonett

che me parlen de on Duce e d’on Rè

e me par de vedè gent che piang

cont in man ona fòto.

Quell che proeuvi l’è fòrsi ona stòria,

i vision d’ona nòtt,

fòrsi on liber leggiuu chissà quand,

ma chissà quand l’è staa.

Nò, gh’è dò lacrim

che gh’hann dent on rifless

faa domà de poesia

m’el profumm de qui pagn che sugava

sora la stua che la moriva pian pian

E senti an’mò

l’era d’inverno

l’acqua piccà su la finestra.

I mè gent che scoltaven la radio

semper mezz indorment me guardaven content.