Dò lacrim
testo di Marco Candiani, musica di Claudio Merli
Hoo dervii la finestra del temp,
del mè temp pitturaa in de la ment.
Hoo veduu na ringhera e giò in cort
on omett chel sonava.
Me son vist sui basei de la scòla
el primm dì caragnent
a coo bass, a fa ciao con la man
ai mè gent sul porton.
Si, hinn dò lacrim
che ghhann dent on rifless
che me par poesia
e on profumm de castegn che rostiva
sora la stua che la moriva pian pian.
Capissi nò,
fòrsi me insògni
ò fòrsi lè on altra vita.
El mè gatt lè li sòtt la cadrega
chel pisòcca bell quiett e mi pèli castegn.
"Dess me par de sentì canzonett
che me parlen de on Duce e don Rè
e me par de vedè gent che piang
cont in man ona fòto.
Quell che proeuvi lè fòrsi ona stòria,
i vision dona nòtt,
fòrsi on liber leggiuu chissà quand,
ma chissà quand lè staa.
Nò, ghè dò lacrim
che ghhann dent on rifless
faa domà de poesia
mel profumm de qui pagn che sugava
sora la stua che la moriva pian pian
E senti anmò
lera dinverno
lacqua piccà su la finestra.
I mè gent che scoltaven la radio
semper mezz indorment me guardaven content.