La gesa di lusert

(Mazzarella, Moietta)

 

 

 

 

L’è ona gesa che gh’è in su la strada che porta a Abiatgrass,

la gh’ha minga el sagraa e l’è fada de sass;

l’è freggia d’inverno, co’i mur che se lassen andaa,

ma la cros del Signor la te manda calor.

Nott e di gh’è semper vèrt a la gesa di lusert,

li ghe prega la povera gent, senza cà, senza nient.

Famm la grazia anca a mi, che son pover come ti,

ti tel see che son senza pretes,

scusom tant se hoo pregaa in milanes.

Quand l’è primavera e in de l’aria l’è teved el so’,

caccen dent el crapin e stan li a curiosà,

la famiglia luserta: i fiolin con la mamma e’l papà

li de sott de la cros preghen forsi anca lor.