La gesa di lusert
(Mazzarella, Moietta)
Lè ona gesa che ghè in su la strada che porta a Abiatgrass,
la ghha minga el sagraa e lè fada de sass;
lè freggia dinverno, coi mur che se lassen andaa,
ma la cros del Signor la te manda calor.
Nott e di ghè semper vèrt a la gesa di lusert,
li ghe prega la povera gent, senza cà, senza nient.
Famm la grazia anca a mi, che son pover come ti,
ti tel see che son senza pretes,
scusom tant se hoo pregaa in milanes.
Quand lè primavera e in de laria lè teved el so,
caccen dent el crapin e stan li a curiosà,
la famiglia luserta: i fiolin con la mamma el papà
li de sott de la cros preghen forsi anca lor.