Via Valenza
(Candiani, Merli)
Forsi ghè ancamò on osteria a Porta Cicca
che la ghha on bersò e ona balera giò a la bonna,
forsi, insci mhann dii, ghè gent che balla in via Magolfa
col pianista chel te sona viscor quatter temp don lisc che lè tutt ambrosian.
Forsi ghè ancamò quella balera in via Valenza,
che mha faa conoss ona tosetta, ona carogna,
voeuri andà a vedè se poeu di volt lè propi vera
e se hinn minga staa impostor ghhoo voeuia de ballà ona polca sott on bell bersò.
orchestra
Sont andaa a cercà in via Magolfa e in via Valenza,
ghera pù el bersò ne gioeugh di bocc con la balera
e son restaa li in depermi a fissà el navili
con la voeuia de saltà in de lacqua per finila foeura cont i dispiesè.
Se faseva sera e seri li anmò sul navili
col magon per ona tosa e ona balera,
seri dree pensà chel mond el me pias pù
e fissavi lacqua che scarligava sott el pont Valenza,
coi penser sora quellacqua scura
che la capiva la voeuia don disperaa.
Seri dree saltà dent in de lacqua scura e freggia
quand me son sentuu dà del vigliacch, me laltra volta,
lera propi luu, lera el barbon, quell di navili,
chel salvava onaltra volta on bamba chel pativa per el so Milan perduu.
In don osteria senza bersò, senza balera,
ghera gent che la cantava nostalgia,
ghera gent che caragnava come mi,
tucc in compagnia col nost barbon cantavom tutti
don bersò, dona balera antiga
e se diseva: Milan el ghè propi pù.