Via Valenza

(Candiani, Merli)

Forsi gh’è ancamò on osteria a Porta Cicca

che la gh’ha on bersò e ona balera giò a la bonna,

forsi, insci m’hann dii, gh’è gent che balla in via Magolfa

col pianista che’l te sona viscor quatter temp d’on lisc che l’è tutt ambrosian.

Forsi gh’è ancamò quella balera in via Valenza,

che m’ha faa conoss ona tosetta, ona carogna,

voeuri andà a vedè se poeu di volt l’è propi vera

e se hinn minga staa impostor gh’hoo voeuia de ballà ona polca sott on bell bersò.

orchestra

Sont andaa a cercà in via Magolfa e in via Valenza,

gh’era pù el bersò ne gioeugh di bocc con la balera

e son restaa li in depermi a fissà el navili

con la voeuia de saltà in de l’acqua per finila foeura cont i dispiesè.

Se faseva sera e s’eri li anmò sul navili

col magon per ona tosa e ona balera,

s’eri dree pensà che’l mond el me pias pù

e fissavi l’acqua che scarligava sott el pont Valenza,

coi penser sora quell’acqua scura

che la capiva la voeuia d’on disperaa.

S’eri dree saltà dent in de l’acqua scura e freggia

quand me son sentuu dà del vigliacch, ‘me l’altra volta,

l’era propi luu, l’era el barbon, quell di navili,

che’l salvava on’altra volta on bamba che’l pativa per el so Milan perduu.

In d’on osteria senza bersò, senza balera,

gh’era gent che la cantava nostalgia,

gh’era gent che caragnava come mi,

tucc in compagnia col nost’ barbon cantavom tutti

d’on bersò, d’ona balera antiga

e se diseva: Milan el gh’è propi pù.