|
A tanta gent ghe
pararann fina esageraa tucc i brutt ròbb che andemm
a cuntà-sù. Eppur, a Milan, anca tanti òmen
tra i pussee intendever del temp, daven per sicur che ghera
in gir di malnatt che metteven insemma quij impiaster che
poeu spantegaven sui mur. Ghera anca quej che faseven
i nòmm e, minga de rar, ghe andava de mezz de la
pòra gent. In dona situazion del gèner
girava la vos che on tal laveva veduu, in piazza del
Dòmm, ona caròzza tirada da ses cavai bianch;
denter ghera on òmm con la front infogada,
i oeucc che mandaven fiamm e i cavei drizz in pee. Quand
la caròzza la sè fermada, lòmm
lha invidaa on tal a fa on gir. Hinn andaa sù
e giò per Milan fin che shinn fermaa denanz
a ona ca de lusso. Ona vòlta dent, lòmm
cont i oeucc de brasa lha mettuu in mostra ona montagna
de òr e dargent che lera lì pronta
de vess regalada a quej che ghe stava a spantegà
la pesta cont i impiaster. La paura del mal e quell savè
nò se fa per descasciall, metteven domà
voeuja de cred a tucc i stòri, anca i pussee incredibil,
pussee inventaa. E incominciaven i sospett. Marì
e miee se guardaven de sbiess; pader e fioeu se fidaven
minga vun con lalter, e figuremess con che oeucc vegniven
guardaa i forestee.
Ona mattina de giugn, dòpo che ghera gemò
sta la fàmosa procession, ona certa Caterina Rosa,
intant che lera a la finestra de ca soa in la Vedra
de Cittadini (ora via G.G.Mora) ghè paruu
de vedè on òmm chel strusava i man contra
i mur. Ona ciaccera tira laltra e inscì la
vos la ghè rivada in di oregg don magistraa
che, a furia de domandà in gir, lè vegnuu
a savè che lòmm veduu in la Vedra el
se ciamava Guglielmo Piazza.
Ciappaa e ligaa, per lù ghè incominciaa
la maledizion di quij temp là: la tortura. El nòster
Pietro Verri pussee de cent ann dòpo, lavriss
faa parlà la tortura in sta manera: "Mì
sont ona regina che viv in mezz ai guardi; netti chi lè
smaggiaa e smaggi quej che ghè nett. Se on
quej málnatt l'è fòrt el lassen poeu
andà, ma on debol innocent l'è pront per el
foppon. Creden che sia bònna de streppà foeura
el vera, ma creden minga vera quell che di uòlt foo
di. Pussee hinn scur i temp, pussee mì sont regina
".
E lè pròpi quell che ghè
capitaa al pòr Piazza. Dòpo quatter dì
de còrda e de roeuda, e cont i òss oramai
foeura pòst, lha incominciaa a inventà
on quejcòss pur de fà dismett i torment. E
la disperazion la ghha mettuu in sui laber on nòmm:
Gian Giacomo Mora, chel ghaveva bottega de barbee
propi là, in doe el Piazza lera passaa la mattina
del 21 de giugn.
Quand i magistraa hinn andaa in del Mora hann trovaa, come
ghera de spettass in dona bottega de barbee,
vas e vasett, bottigliett e padelòtt. Se sa che,
allora, i barbee faseven minga domà la barba; streppaven
i dent e traven insemma cert inguent per cercà de
guarì malann de tucc i sòrt. Eren, per falla
curta, di mezz dottor che andaven ben (se fa per dì)
per i poarett. In del cercottà ghè capitaa
in di man ona pignatta voncia e bisoncia che sul fond la
ghaveva ona sòrta de smoeuj
tacchent e che, de soramaròss, la mandava on odor
terribil.
El gh'avuu bell pari, el Mòra, a vosà, spiegà;
e pregà; anca per lu gh'è incominciaa i torment.
Per on quej dì l'ha negaa, poeu l'ha confessaa ona
quaj invenzion, poeu l'ha negaa de noeuv; ma gh'è
rivaa al 2 de agost: ona caretta con su i duu tormentaa
l'è rivada in piazza Vedra per fà finì
ona stòria de vergògna. E in de la Vettabia,
ona brancada de scendra la s'è mes'ciada con l'acqua.
|