Ritratto giovanile di Pietro Verri

A tanta gent ghe pararann fina esageraa tucc i brutt ròbb che andemm a cuntà-sù. Eppur, a Milan, anca tanti òmen tra i pussee intendever del temp, daven per sicur che gh’era in gir di malnatt che metteven insemma quij impiaster che poeu spantegaven sui mur. Gh’era anca quej che faseven i nòmm e, minga de rar, ghe andava de mezz de la pòra gent. In d’ona situazion del gèner girava la vos che on tal l’aveva veduu, in piazza del Dòmm, ona caròzza tirada da ses cavai bianch; denter gh’era on òmm con la front infogada, i oeucc che mandaven fiamm e i cavei drizz in pee. Quand la caròzza la s’è fermada, l’òmm l’ha invidaa on tal a fa’ on gir. Hinn andaa sù e giò per Milan fin che s’hinn fermaa denanz a ona ca de lusso. Ona vòlta dent, l’òmm cont i oeucc de brasa l’ha mettuu in mostra ona montagna de òr e d’argent che l’era lì pronta de vess regalada a quej che ghe stava a spantegà la pesta cont i impiaster. La paura del mal e quell savè nò se fa’ per descasciall, metteven domà voeuja de cred a tucc i stòri, anca i pussee incredibil, pussee inventaa. E incominciaven i sospett. Marì e miee se guardaven de sbiess; pader e fioeu se fidaven minga vun con l’alter, e figuremess con che oeucc vegniven guardaa i forestee.
Ona mattina de giugn, dòpo che gh’era gemò sta la fàmosa procession, ona certa Caterina Rosa, intant che l’era a la finestra de ca soa in la Vedra de’ Cittadini (ora via G.G.Mora) gh’è paruu de vedè on òmm ch’el strusava i man contra i mur. Ona ciaccera tira l’altra e inscì la vos la gh’è rivada in di oregg d’on magistraa che, a furia de domandà in gir, l’è vegnuu a savè che l’òmm veduu in la Vedra el se ciamava Guglielmo Piazza.
Ciappaa e ligaa, per lù gh’è incominciaa la maledizion di quij temp là: la tortura. El nòster Pietro Verri pussee de cent ann dòpo, l’avriss faa parlà la tortura in ‘sta manera: "Mì sont ona regina che viv in mezz ai guardi; netti chi l’è smaggiaa e smaggi quej che gh’è nett. Se on quej málnatt l'è fòrt el lassen poeu andà, ma on debol innocent l'è pront per el foppon. Creden che sia bònna de streppà foeura el vera, ma creden minga vera quell che di uòlt foo di. Pussee hinn scur i temp, pussee mì sont regina ".
E l’è pròpi quell che gh’è capitaa al pòr Piazza. Dòpo quatter dì de còrda e de roeuda, e cont i òss oramai foeura pòst, l’ha incominciaa a inventà on quejcòss pur de fà dismett i torment. E la disperazion la gh’ha mettuu in sui laber on nòmm: Gian Giacomo Mora, ch’el gh’aveva bottega de barbee propi là, in doe el Piazza l’era passaa la mattina del 21 de giugn.
Quand i magistraa hinn andaa in del Mora hann trovaa, come gh’era de spettass in d’ona bottega de barbee, vas e vasett, bottigliett e padelòtt. Se sa che, allora, i barbee faseven minga domà la barba; streppaven i dent e traven insemma cert inguent per cercà de guarì malann de tucc i sòrt. Eren, per falla curta, di mezz dottor che andaven ben (se fa per dì) per i poarett. In del cercottà gh’è capitaa in di man ona pignatta voncia e bisoncia che sul fond la gh’aveva ona sòrta de
smoeuj tacchent e che, de soramaròss, la mandava on odor terribil.
El gh'avuu bell pari, el Mòra, a vosà, spiegà; e pregà; anca per lu gh'è incominciaa i torment.
Per on quej dì l'ha negaa, poeu l'ha confessaa ona quaj invenzion, poeu l'ha negaa de noeuv; ma gh'è rivaa al 2 de agost: ona caretta con su i duu tormentaa l'è rivada in piazza Vedra per fà finì ona stòria de vergògna. E in de la Vettabia, ona brancada de scendra la s'è mes'ciada con l'acqua.