PADANIA FREEDOM CAMPAIGN
Associazione Culturale Internet Padano - Pro Lombard
DEL BESÒGN DE CIAMALL LOMBARD

 

Gian Pietro Gallinelli
da El Dragh Bloeu
n°5


Vun di ostacol pussee grand a la nòstra identità,
anca se a prima vista el podariss sembrà nò on
problema l’è el nòmm cont el qual se riferissom a
la nòstra lengua. La Lombardia Occidentala e in
manera simil quella Orientala gh’hann on ostacol
difficil de superà a confront di alter nazion de la
Padania, o ben de ciamà la soa lengua cont el sò
nòmm : lombard.
Difficoltà che poeu, indirettament la porta anca a
ostacolà la nòstra identità de nazion. Nazion
naturalment in del sò real significaa che l’è quell
de pòpol e minga de entità statal.
Quanta gent la segutta a ciamà el sò dialett cont
el nòmm del paes doe la stà de cà, inscambi de
ciamall cont el nòmm del pòpol che le parla ! E
inscì se ved in gir el vocabolari de milanes e subit
de là di confin de la città el liber di poesii sestes o
el vocabolari de colognes (Cològn Monzes). Se
sent dì : mì parli varesòtt, tì gallarates e lù lì
saronnes. El resultaa sòtta i oeugg de tucc l’è che
in sto mantin de terra ciamada Insubria parlom on
gran ròsc de lengh e intratant a me ciappen per i
fondei tucc. El bell l’è che semm minga on pòpol
de pirla (o forsi sì !?) e ghe voeur pròppi pòcch
per sentì che a la fin de la fera doperom tucc la
stessa lengua ; che se ciama lombard occidental
o lombard insubre.
In manera esagerada se taccom sù a localism che
poeu gh’hann nanca reson de vessegh perchè,
parlemmes ciar, come hoo giamò scrivuu ind on
articol precedent, l’è minga l’AL, l’EL, o l’UL che
fann ona lengua differenta. E inscì la
conseguenza l’è che i Venet parlen veneto, i
Forlàn, forlàn, i Piemontes, piemontes (e lor sì
che parlen di lengh different in di sò confin. Vedè
el lombard occ. del novares e del Lagh Maggior) e
numm ? Bon, numm parlom milanes, colognes,
sestes, comasch, gallarates, varesòtt e varesin,
paves, lodesan e avanti inscì. Se l’è ricca de
coltur stà Lombardia Occidentala, nè ? Sì, e
soratutt ricca de pirla !! Dessedéves Lombard,
perchè l’è anca el nòmm de la lengua ch’el fà ona
nazion. Numm semm Lombard e parlom lombard
occidental. Borlemmègh minga in di gioeugh del
divide et impera del poder roman. Semm on
pòpol ch’el parla ona lengua (cont i sò variant
compagn de tucc i alter lengh) e ch’el gh’ha ona
stòria unitaria (Signoria e Ducaa de Milan 1395-
1800 e Regn Lombard-Veneto dòpo). Seguttà a dì
de parlà brianzoeu, comasch, milanes quand se
confròntom cont i forestee a serv domà a
sconfond i idei del nòster interlocutor, a fass del
mal a numm medèmm, a la nòstra coltura e a la
nòstra lengua. I nòster visin s’hinn giustament
creaa on identità e l’è ora che cominciom anca
numm. La stòria la gh’è e anca la lengua. I nemis
de sto process chì hann capii da tanti ann el
nòster vizzi de taccass tròpp a la pòrta de cà, de
moeud che fina adess l’è staa fin tròpp facil
tegninn in cadena. Ma l’è vegnuu el temp de dagh
on taj ! In la Lombardia amministrativa gh’hinn
domà trii territòri ch’hann la possibilità de
sviluppass lenguisticament in manera individual,
se gh’hann la volontà, e hinn i trii territòri ch’hann
faa part, storicament, de trii stat different : el
Ducaa de Milan, quell de Mantoa e i territòri de la
Serenissima. Tucc i alter hinn domà on farfujà e
andà a toeu di esperienz anmò pussee antigh
che, pur con la soa valenza stòrica, per la nòstra
identità serven domà a nagòtt. L’è vera che Milan
e Còmm s’hinn faa la guerra per tanti ann, ma l’è
anca vera che dal 1335, quand la capitula a i
Viscont, Còmm la entra in manera definitiva in del
stat milanes e la ghe resta fina a l’unità d’Italia :
527 ann. E scusii se l’è pòcch !
Se tornom indree in la nòtt del temp anca i pusse
piccol borgh de città se troarann ona stòria
indipendenta, ma gh’emm minga de rivà a chi
estremm chì. I alter ghe riven nò e i alter parlen
ona lengua, gh’hann ona stòria e hinn ona nazion.
Perfina l’Occitania la s’è dada e la gh’ha daa el sò
nòmm a la soa lengua, ancaben parlen dialett che
se podariss affermà che hinn verament di lengh
different, e che desoramaròss se capissen nanca
intra de lor. Dessorapù gh’hann anca daa ona
unità al sò territòri ancaben storicament hinn mai
staa insema (Defatt l’era dividuda in di domini del
cont de Tolosa, del rè d’Aragona, de la corona
inglesa e del Sacher Roman Imper). Adess
gh’emm minga de rivà a stì pont chì e dì che in
Lombardia la gh’è domà ona lengua unica e i
Bergamasch parlen compagn di Milanes (el saria
ona gran balla), impunemach semm che i lengh
hinn trii e corrisponden a i trii territòri stòrich. E
allora ciamomei cont i sò nòmm : lombard
occidental, lombard oriental e mantovan.

Automaticament anca l’identità la ghe vegn adree.
E el forestee ch’el vegnarà in di nòster terr, el
savarà che lengua semm dree a parlà e s’el
vorarà, podarà anca decid de studialla e de
conseguenza dagh on reconossiment
internazional. Al contrari, adess, l’è difficil per on
todesch decid qual e se studià la nòstra lengua se
de front el se troeuva el milanes, el monsciasch,
el varesòtt, el saronnes, el paves, el comasch e
chi pù gh’en ha pù na pò mett.

 

Sommario

© Angiol Verones 2001