La llengua catalana

Mapa territorial de la llengua catalana. La llengua catalana pertany al grup de llengües neollatines occidentals juntament amb el castellà, el portuguès i el francès, per citar les llengües majoritàries dins d'aquest grup. Es parla en una extensa àrea (68.000 km2) de l'est de l'Estat espanyol (Catalunya, Illes Balears, València, la Franja de Ponent i alguns municipis murcians fronterers amb València), Andorra, el sud de França (Departament dels Pirineus orientals ) i a la ciutat sarda de l'Alguer. La llengua catalana en les seves variants és parlada en territoris que sumen deu milions d'habitants.

Marc legal sobre la llengua catalana.

El marc legal relatiu a l'àmbit lingüístic figura, pel que fa a l'Estat espanyol, en la Constitució de 1978 (bàsicament l'article 3), en els estatuts d'autonomia de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó, i es desplega a Catalunya amb la Llei de política lingüística del 1998 (que substitueix la Llei de normalització lingüística del 1983), a les Illes Balears amb la Llei de normalització lingüística (1986), i al País Valencià amb la Llei d'ús i ensenyament del valencià (1983). D'acord amb aquesta legislació el català és la llengua pròpia de Catalunya, Illes Balears i País Vencià, a part de ser-hi llengua oficial com també ho és el castellà. A Andorra, el català és l'única llengua oficial segons l'article 2 de la Constitució del Principat d'Andorra del 1993. Ni la Catalunya Nord ni l'Alguer disposen de legislació pròpia pel que fa a la llengua.

D'altra banda, l'11 de desembre de 1990 el Parlament Europeu aprovà la "Resolució sobre la situació de les llengües a la comunitat i sobre la de la llengua catalana". Aquesta resolució reconeix la identitat i la vigència actual i l'ús de la llengua catalana en el context de la Unió Europea i proposa la seva incorporació en determinades actuacions de les institucions europees.

Història de la llengua catalana.

Entre els segles X i XI la llengua catalana estava ja formada i es distingia clarament del llatí d'on provenia.

La llengua catalana apareix per primera vegada a la documentació escrita a la segona meitat del segle XII. Es conserven textos catalans jurídics, econòmics, religiosos i històrics del segle XII, científico-filosòfics i literaris dels sobirans catalans, dels tribunals, dels documents jurídics i de la comunicació administrativa. El primer text escrit íntegrament en català conegut és la traducció d'un petit fragment del Liber iudiciorum, codi de lleis visigòtic, de la segona meitat del segle XII.

El primer text conservat escrit originàriament en català el trobem en la literatura religiosa: les Homilies d'Organyà, en la darreria del segle XII-començaments del segle XIII.

Des del segle XIII el català compta amb el seu primer gran talent literari universal: Ramon Llull. És el primer escriptor que va emprar el català en la prosa literària com a instrument normal de comunicació i també com a eina útil en l'expressió cultural. En aquest sentit, Ramon Llull va superar la situació lingüística de l'època, que era favorable a l'ús del llatí i del provençal en textos filosòfics o literaris.

El gran període de la llengua catalana s'estén al llarg de gairebé un segle entre el 1274, any en què apareix el Llibre dels Feyts ( o Crònica de Jaume I) i la Crònica de Pere el Cerimoniós (1386), i que es completa amb les Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner (1265-1336). Durant els segles XIII i XIV la llengua catalana assolí la més gran expansió política i geogràfica peninsular (es conquereixen el regne de València i Múrcia) i mediterrània (es conquereixen el regne de Mallorca, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes i Neopàtria). El català s'arribà a parlar, encara que de manera desigual, en cinc estats del Mediterrani on governaven dinasties catalanes. El català va arribar a ser, durant el segle XIV, una de les llengües més esteses i difoses. La prosa catalana d'aquests segles (XIV i XV) té un tret remarcable: el seu alt grau d'uniformitat. Això fou degut a un factor unificador que influí poderosament sobre tota la producció escrita en català durant aquests segles: l'existència de la Cancelleria Reial.

El segle XV ha estat qualificat de "segle d'or" de la literatura catalana, encara que aquesta etapa daurada s'inicià ja al segle XIV amb Bernat Metge. Des del punt de vista literari, la llengua catalana assolí moments d'esplendor, amb les obres dels escriptors Roís de Corella, Jaume Roig, Ausiàs March, poeta valencià, autèntic forjador de la poesia catalana, i Joanot Martorell del qual hem de destacar la novel·la Tirant lo Blanc, primera novel·la moderna de la literatura europea.

Arran de la Guerra de Successió (1705-1715), Felip V abolí totes les institucions de govern que encara existien a Catalunya i féu aplicar les lleis castellanes. El català patí diverses etapes de prohibició i àdhuc de repressió, de manera que la major o menor implantació i ús de la llengua en el seu propi territori des del segle XVIII ha depès més de causes polítiques que no de raons estrictament sòcioculturals.

Amb tot, poc temps després (segle XIX) començà una etapa de redreçament econòmic, cultural i nacional coneguda amb el nom de Renaixença. La llengua catalana tornà a reviure com a vehicle de cultura literària gràcies als Jocs Florals i a figures importants com Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà.

La Renaixença va servir per prendre consciència de la manca d'unitat en l'ús de la llengua (no existia un model de llengua comuna escrita) i de la necessitat de procedir a l'elaboració d'unes normes ortogràfiques. La creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) en va permetre la codificació mitjançant la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), del Diccionari ortogràfic (1917) i de la Gramàtica catalana de Fabra (1918).

Durant el primer terç del segle XX Catalunya viu una gran efervescència política que culmina amb la recuperació d'un cert poder polític (la Generalitat) durant la dècada dels anys trenta. El català recupera l'estatus de llengua oficial durant la Segona República (1931-1939), del que havia estat desposseït des del segle XVIII.

Però tot aquell futur prometedor s'estroncà a causa de la guerra civil i les seves conseqüències. El català fou prohibit de l'ús públic i va haver de refugiar-se a les llars.

D'ençà de la recuperació de les institucions democràtiques es promou un procés de recuperació de l'ús del català.

Situació sociolingüística

A Catalunya

Població: 6.059.494 habitants

Les dades del cens de 1991 indiquen que 5.577.855 persones de més de 2 anys entenen el català (93,8%); 4.065.841 el saben parlar (68,3%); 4.019.276 el saben llegir (67,6%), i 2.376.201 el saben escriure (39,9%).

Evolució del coneixement del català a Catalunya (1986-1991). Població de més de dos anys

Illes Balears

Població: 739.506 habitants

Quant a les dades de l'últim cens indiquen que d'un total de 739.506 habitants entenen el català el 88,6%; el saben parlar el 66,7%; el saben llegir 55% i el saben escriure el 25,9%.

País Valencià

Població: 3.857.234 habitants

Segons les dades del cens de 1991, 1.909.000 persones saben parlar el català (51% de la població), i 502.000 persones (15%) saben escriure'l, sobretot les més joves.

Catalunya Nord

Població: 363.793 habitants el 1990.

Segons les dades d'una enquesta recent indiquen que aproximadament unes 140.000 persones (40%) saben parlar català, tot i que un 16% reconeix tenir certs problemes d'expressió causats per un coneixement insuficient de la llengua.

Franja d'Aragó

Tot i que no existeixen dades oficials recents sobre el coneixement i l'ús del català a la Franja, estimacions recents indiquen que aproximadament el 90% de la població, unes 45.000 persones, tenen el català com a llengua habitual.

L'Alguer i Andorra

Pel que fa a l'Alguer i a Andorra la inexistència de censos lingüístics ens obliga a donar dades aproximades corresponents a estimacions fetes a partir d'estudis parcials. Així, es calcula el nombre de catalanoparlants de l'Alguer en unes 18.000 persones i els d'Andorra en unes 22.000.

Els mitjans de comunicació i les indústries culturals

Premsa diària

El 1976, l'avenç cap a la democràcia va veure's apuntalat per l'aparició del primer diari en català després de gairebé 40 anys de prohibició: el diari AVUI. Més tard s'incrementà l'oferta de premsa diària en català: Regió 7, (1978); el Punt Diari (1979, actualment El Punt); el 1986 tornava a aparèixer el Diari de Barcelona (ara desaparegut); i l'any 1990 es començà a publicar en català el Diari de Girona. Malgrat aquest increment notable de l'oferta de la premsa diària en llengua pròpia, el seu tiratge només significava un 14% del total de la premsa del Principat. El panorama s'ha enriquit des que El Periódico publica una doble edició separada del mateix diari, en català i en castellà, aprofitant els avenços tecnològics. Des de la seva aparició, el 28 d'octubre de 1997, la tirada en català s'ha estabilitzat en el 42% del total dels més de 200.000 exemplars publicats diàriament. Això fa que a hores d'ara sigui el diari en català de major difusió. Un cas similar ha estat el del diari El Segre, de Lleida, que des del dia 11 de setembre de 1997 publica dues edicions. Com en el cas anterior, la difusió no és homogènia sobre el territori, però en ambdós casos cal destacar l'increment de la tirada total.

Principals publicacions periòdiques en català.

Una realitat de gran importància que cal esmentar la formen la premsa comarcal amb una trentena de publicacions períodiques d'interès, com ara El 9 Nou, Diari de Vilanova , El 3 de vuit, i La Veu de l'Anoia.

Ràdio

Les emissores de titularitat de la Generalitat emeten íntegrament en català: Catalunya Ràdio (creada al 1983), RAC-105 (1984), Catalunya Música (1987), i Catalunya Informació (1992). Cal afegir-hi altres emissores de titularitat pública, com per exemple: Ràdio 4, de Ràdio Nacional d'Espanya, pionera de les emissions de ràdio en català després del franquisme i COM Ràdio. Actualment hi ha 192 emissores de ràdio municipals al Principat; globalment, el 80% de la seva programació és en català.

Televisió

La situació de l'ús del català a les cadenes de televisió presents a Catalunya, via terrestre, és la següent:

a) TV3 i Canal 33: les dues cadenes pertanyents a la Corporació Catalana de Radiotelevisió, emeten exclussivament en català. Aproximadament el 85% de la publicitat fa ús de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

b) TV1 i TV2: les dues cadenes, pertanyents a TVE, emeten principalment en espanyol, tot i que TV2 utilitza el català en alguns programes.

c) Antena 3 Televisión: la presència del català es redueix a transmissions de futbol i a alguns programes específicament emesos a Catalunya els dissabtes al matí.

d) Tele 5: la situació del català és pràcticament idèntica a la d'Antena 3. S'han fet algunes proves a partir del 1994 per a introduir emissions en sistema dual en alguns capítols de sèries com ara Melrose Place i Beverly Hills 90210.

e) Canal Plus: no hi ha presència de català, excepte en algunes projeccions de pel·lícules.

D'altra banda, cal dir que des del febrer de 1998 Canal Satélite emet més de 20 hores diàries en llengua catalana (sèries i pel·lícules doblades per TV3).

Pel que fa a les audiències, la taula següent mostra quina és la situació de les diferents televisions:

Quotes de pantalla de les televisions

Preferències dels canals de televisió (1991-1996)

Tornar a La Festa nacional: l'onze de setembre || Els símbols nacionals i l'idioma