PADANIA FREEDOM CAMPAIGN
Associazione Culturale Internet Padano - Pro Lombard
Lettera averta su la koiné

 

Gian Pietro Gallinelli
da El Dragh Bloeu
n°2


A voeuri minga predicà o fà la part de vun
che dis a i alter quell che gh’hann de fà, però
dato che l’è on poo de temp che me se troeuvi
in mezz a i sòlit argoment che parlen de grafia
del Lombard, a vorevi dì anca mì la mia. El
sia ciar che l’è domà on pont de vista,
però…..ch’el pòda juttà on quaivun a bandonà
ona certa intransigenza che poeu, a questa
nòstra bella lengua la ghe fà domà del mal.
Se fà on gran parlà de troà ona grafia per el
Lombard Occ. El problema principal che me
par de individuà l’è che ona gran part de la
gent che la se confronta con sta ròbba l’ha
nancamò capii che «grafia » el voeur minga dì
cambià la manera de parlà, ma domà la
manera de scriv de moeud che tucc, poeu, a
pòden vess bon de leggel. Capii sta ròbba (che
l’è però importanta, anca perchè quanti vòlt a
se semm sentii dì : ma numm a Còmm a
disom….) cercaroo de mett giò on para de
pont :
Prima de tutt a ne tocca sottolineà che
gh’emm de front on gran numer de gent, de
lengua mader o meno, che però hinn squas
completament ignorant quand se parla de
scrivel o de leggel (e chì se pò dì nient, l’è on
fatt). I pòcch che proeuven a scriv in Lombard
o doperen la grafia classica o ne inventen
voeuna noeuva, che la pò anca vegh di pont
lògich, ma che l’è minga codificada e donca a
vedom ona quaivòlta di consonant doppi, ona
quaivòlta nò, i vocal scrivuu ind ona manera e
di alter vòlt ind on altra. Gh’è al moment
domà ona ròbba ciara e che se pò minga
ribatt, o ben che in sto moment chì gh’emm
domà ona grafia che l’è giamò codificada, che
la gh’ha ona letteradura scritta de tutt rispett e
che, dessorapù, l’è anca reconossuda da
l’Union Euròpea : la grafia classica
(codificada e semplificada dòpo tanti ann de
laorà dal Circol Filològich de Milan (che l’è
minga on circol de gioeugh di bòcc, per chì le
sà nò, ma on center de studi di lengh, in pee
da pussee de cent ann). Donca, cambià la
grafia el voeur dì : comincià de noeuv on
laorà de ann de codifica (per minga esagerà) ;
vegh de insegnaghela de noeuv a tucc (anca a
quei che già doperen la classica.) ; trà via tutt
el còrpus letterari del Lombard dal 1500 al dì
d’incoeu (ch’el sarriss anca negaghel a i
noeuv generazion). Inscambi, seguttà a doperà
la classica el voraria dì : vegh on seri laorà de
codifica giamò faa ; vegh de insegnaghel
domà a quei che le doperen nò ; dagh access
anca a i noeuv e i vegg generazion a tutta la
letteradura classica (che l’è minga domà el
Pòrta, com’el cred quaivun). Parlemmen nò
de la indiscutibil patent de nobiltà de ona
lengua scrivuda in stà manera da secol.
Altra scòla de penser : « ma numm chì a
pòdom nò doperà la grafia classica perchè l’è
strutturada per el Milanes ch’el gh’ha minga
i accent che gh’emm numm ! ». Ma chì semm
pròpi dree a cercà la guggia ind on pajee !! In
tucc i lengh la vocalizzazion l’è differenta de
loeugh a loeugh, de region a region, ma per
quest a s’è minga creaa ona grafia che la
gh’abbia daa i son perfett a ògni paròla.
Domandégh a on sardo e a on lombard de
prononziav la paròla fuoco ; vun a ve la
disarà con la O sarada e l’alter averta. Ma
nonostant quest se scriv semper fuoco (e
minga fuòco o fuóco). Scolté come el
vocalizza on piemontes o on lombard o on
calabres e poeu disìmm se prononzien i vocai
a la stessa manera ; me par minga però che
scriven l’italian in manera differenta ! E allora
spieghèmm el perchè on quaivun el voraria
ona grafia differenta da la classica domà
perchè a Milan genoeugg el se prononzia con la OEU sarada e in Brianza averta (o el
contrari) ? Ma l’è ona ròbba normala in tucc i
lengh ! Scrivemmela OEU e poeu vun la
leggiarà averta e vun sarada come el succed
anca in italian. E inscì per tucc i alter vocai.
On alter esempi cont ona lengua forestera ?
Scolté come prononzien la paròla mate
(compagn) on american e on australian :
sentarii allora vun a dì meit e l’alter mait. Ma
minga per quest hinn andaa a cercass ona
grafia noeuva ! E parlom nò di consonant :
domandé a on ingles a on american e a on
scozzes de prononzià la paròla train (tren).
Scoltarii ona R che la và da on trillant
compagn a l’italian del scozzes, fina a ona
ròbba che la par prononziada con des gòmm
american in bocca de l’american. Però anca
chi me par che i trii a scriven tucc in la stessa
manera, o nò ? E che dì de la Z italiana ?
Leggì rosa, Zorro e azione e disìmm se la
sona minga differenta in ògni paròla. Però me
par nò che l’Accademia de la Crusca l’abbia
cercaa trii segn different per rappresentalla. E
allora perchè numm gh’emm de cercà on
caratter per ògni accent de vocal ?
L’unica ròbba che gh’emm de vegh in ment
l’è che la ò la gh’ha el valor de o in italian
(che la sia averta o sarada), che la o l’è ona u
italiana, che la oeu l’è la eu francesa e che la
u l’è la u lombarda (o la ü todesca). Poeu
chissessìa el prononziarà con l’accent del sò
paes. Ma da chì a andà a cercà ona manera de
scriv per ògni variant…fioeu a rivom pù a cà !
Terza (e speri ultima) scòla de penser : « ma
al dì d’incoeu la gent la reconoss pussee i
caratter Ö e Ü de quei de OEU e U ». Anca
chì la mia rispòsta l’è, ma chi l’ha dii ?? El
me pader, che l’è dialettòfon e l’italian l’ha
sentii domà a scòla, el gh’ha pròpi nanca idea
de come se legg ona ö o ona ü . E l’è pròpi in
de la nòrma del lombard medio. Donca
tòrnom al primm pont ; se gh’emm de insegnà
tutt de noeuv perchè insegnà minga quaicòss
che gh’ha giamò di regol e ona letteradura
scrivuda in quella manera ??
Troeuvi minga di alter esempi de fà al
moment, ma speri de vess staa a bon cunt ciar.
De qualsessìa manera questa chì la voeur vess
ona lettera averta. Porti con mì domà
l’esperienza de vun ch’el Lombar Occ. se l’è
imparaa dal nient (anca perchè tucc e duu i
me gent hinn de la Val Camonega e m’hann
semper parlaa in Lombard Or.) e che, a
differenza de tanti alter lombard a sta lengua a
ghe tegn tantissim e per sto motiv chì proeuvi
a doperalla in qualsessìa occasion.
Per conclud metti insema a l’articol el test del
reconossiment ch’el Consili d’Euròpa el
gh’ha giamò daa al Meneghin. Fioeu
cominciom de chì che semm giamò a bon
pont.

 

Sommario

© Angiol Verones 2001