Qualche volta... il Candiani sa far sorridere, come dimostra il monologo che segue L A R I S T I D E |
Me ciami Aristide! E ghè in gir la vos che son fortunaa come on can in gesa. Mì ghe doo nanca a traa. Del rest ve sarà capitaa anca a vialter de sentì dì in del parlà, che vun lè nassuu fortunaa e on alter, inveci, tutt alter. Chissà quanti vòlt avrii sentuu che on quejvun el diseva: se mì fasevi el capellee...nasseva la gent senza crappa... Mì a dì la veritaa ghe credi pòcch! Anca se di vòlt on quej sospett ghe lhoo avuu. Specialment quand me cunten-sù che quand ghavevi nanca ses mes... avevi gemò faa i oreggioni, la scarlattina, i fels, i tonsilli... la rosolia, i vermen e perfin el menisco. Inveci de spontamm i primm dencitt, mè spontaa i primm cai. Si lè vera... se pò dì che seri on "enfant prodige" della rògna. Mì me ricordi domà la storia del dentin sul scoss de la finestra: El savii no? Quand se metteva i dentin de latt e se trovava ona specie de bonaman... Beh, mì la prima vòlta, al pòst de la monedina hoo trovaa la carta dargent. ... a mì... che ghavevi quattrann! Sì, perchè hoo semper dimostraa pussee de la mia età. Tant vera che quand el mè nònno el me menava a vedè giugà i bòcc, i sò amis ghe diseven: "ohej, thee mai dii che te ghavevet on fradell maggior. Di vòlt, quand seri con la mia mamma e incontravom magari ona sua amisa, sentivi dì: ...guarda, guarda lAristide che bell giovinotell che lè diventà. Quanti ann el ghha, adess? Mè mader la diventava pensierosa e poeu, cont i did poggiaa sul nas, la faseva come di cunt per sò cunt. Donca, la faseva, lAristide lè nassuu quand ghè scioppaa la guerra... lha faa la cresima quand ghè scioppaa la polveriera e... lè andaa a soldaa quand ghè scioppaa la prima bomba atòmica in Giappon. E inscì di scoppio in scoppio, ...de disaster in disaster, la mia mamma la trava insemma la mia età. Ma mì, a certi ròbb ghe credi minga. On quej sospett ghe lhoo avuu.... Ma giust on moment. Tutt stòri... ciaccer de la gent... combinazion... coincidenze... magari strane... ma sempre coincidenze. Tant vera che per quell che riguarda la salut... San me on corall! Sì, va ben... giust on quej disturb. Ma chi lè che ghe nha minga? Hinn giusta quij disturb che te fann capì de vess al mond! On poo de cervical, on para de còlich tucc i nòtt, ona quej allergia che la me fa vegni i smagg ross quand bevi lacqua e i smagg bianch quand bevi el vin ross. Ma stemm minga lì a guardà tuscòss! Del rest, anca per quell che riguarda i dònn, son staa tutt alter che dislippaa. Nhoo cognussuu... disemm... voeuna... voeuna sola... Ma che ben, che passion, che turbinio di sentimenti... Peccaa che quand ghhoo dii che vorevi sposalla... la mha ditt che la voreva andà monega, che ghera scioppaa foeura ona vocazion che guai... Se podevi fà? Potevo io, lAristide, contrastare una vocazione così improvvisa e proprio per questo più gradita al Signore? Per consolamm me son compraa ona 127 de seconda man. Ma quand sont andaa per fà lassicurazion, limpiegada de la RAS lè diventada smòrta, la bettegava e pareva quasi che ghe vegness fastidi. Quand lè stada on poo mej lè corsa a ciamà el sò capp. Hinn tornaa indree tucc e duu e mhann dii se podevi minga lassà perd de toeu la macchina. Che al dì dincoeu lè mej el tramm, pussee comod, pussee sicur. Mhann dii che ghè tropp traffich... semper in coa... semper nervent. Ma mì, crappon me semper, vorevi la mia bella assicurazion. E me lhann fada! Però... però... a la pòlizza ghhann taccaa-là dò righ che diseven che lassicurazion la vareva domà se me impegnavi a fà benedì la macchina tucc i ann a San Cristòfen. E, a proposit de benedizion a San Cristòfen, vorii savenn voeuna bella? El pret, che a tucc el ghe dava giust ona sbroffadina de acquasanta... a mì, quand toccava mì... alter che sbroffadina..; sidellad, sidellad de acquasanta. Domenica passada, finalment hoo capii... seri pròpi rognaa! Ghera Inter-Juventus! Mì el savevi che i mè amis voreven minga che mì andassi a San Sir con lor. Ma domenica vorevi pròpi andà cont el mè bell bandieron nerazzurro. Tira mòlla e messeda... tant hoo dii e tant hoo faa che son riessii andà. Incomincia la partida: palla al centro, pronti via... e lInter la perdeva gemò vun a zero. Passa nanca trii minut... alter gol: 2 a 0. Al decim minut... rigore per la Juve: 3 a 0. A la fin del primm temp la mia squadra la perdeva 12 a 0. In de lintervall se podeva sentì volà on moschin, ma la ròbba tragica lè stada quand me sont accorgiuu che settantamila persòn me guardaven mì... Centquarantamila oeucc guardaven el pòr Aristide! Savevi pù se fà... avrissi vorsuu sprofondà, scomparì, diventà invisibil... Ma pròpri in quella se sent laltoparlant che la fa: ATTENZIONE, ATTENZIONE... AL SIGNOR ARISTIDE HANNO RUBATO LA MACCHINA, MA CORRA IMMEDIATAMENTE A CASA IN TRAM PERCHÈ IL SUO APPARTAMENTO, DOPO ESSERE STATO SVALIGIATO, HA PRESO FUOCO... Corri foeura, ciappi el tramm e quand rivi denanz a ca mia ghè pompier depertutt, lettigh, questura, carabinier e gent sora gent... Traversi la strada e... lì... pròpi lì denanz de mì... a trii o quatter meter... te vedi on bell gatton negher, negher me scorbatt a brascett cont ona bella miciòna che sarà stada la sua morosa. Quand son staa lì a duu pass hoo sentuu el gatton chel ghe diseva a la micia: Oh Signor, Signor... ghe mancava anca questa tornemm indree, tornemm indree subit... LAristide el mha tajaa la strada. Marco Candiani |