Qualche volta... il Candiani sa far sorridere, come dimostra il monologo che segue

L’  A R I S T I D E

Me ciami Aristide! E gh’è in gir la vos che son fortunaa come on can in gesa. Mì ghe doo nanca a traa. Del rest ve sarà capitaa anca a vialter de sentì dì in del parlà, che vun l’è nassuu fortunaa e on alter, inveci, tutt alter. Chissà quanti vòlt avrii sentuu che on quejvun el diseva: se mì fasevi el capellee...nasseva la gent senza crappa... Mì a dì la veritaa ghe credi pòcch! Anca se di vòlt on quej sospett ghe l’hoo avuu. Specialment quand me cunten-sù che quand gh’avevi nanca ses mes... avevi gemò faa i oreggioni, la scarlattina, i fels, i tonsilli... la rosolia, i vermen e perfin el menisco. Inveci de spontamm i primm dencitt, m’è spontaa i primm cai. Si l’è vera... se pò dì che seri on "enfant prodige" della rògna. Mì me ricordi domà la storia del dentin sul scoss de la finestra: El savii no? Quand se metteva i dentin de latt e se trovava ona specie de bonaman... Beh, mì la prima vòlta, al pòst de la monedina hoo trovaa la carta d’argent. ... a mì... che gh’avevi quattr’ann! Sì, perchè hoo semper dimostraa pussee de la mia età. Tant vera che quand el mè nònno el me menava a vedè giugà i bòcc, i sò amis ghe diseven: "ohej, t’hee mai dii che te gh’avevet on fradell maggior. Di vòlt, quand seri con la mia mamma e incontravom magari ona sua amisa, sentivi dì: ...guarda, guarda l’Aristide che bell giovinotell che l’è diventà. Quanti ann el gh’ha, adess? Mè mader la diventava pensierosa e poeu, cont i did poggiaa sul nas, la faseva come di cunt per sò cunt. Donca, la faseva, l’Aristide l’è nassuu quand gh’è s’cioppaa la guerra... l’ha faa la cresima quand gh’è s’cioppaa la polveriera e... l’è andaa a soldaa quand gh’è s’cioppaa la prima bomba atòmica in Giappon. E inscì di scoppio in scoppio, ...de disaster in disaster, la mia mamma la trava insemma la mia età. Ma mì, a certi ròbb ghe credi minga. On quej sospett ghe l’hoo avuu.... Ma giust on moment. Tutt stòri... ciaccer de la gent... combinazion... coincidenze... magari strane... ma sempre coincidenze. Tant vera che per quell che riguarda la salut... San ‘me on corall! Sì, va ben... giust on quej disturb. Ma chi l’è che ghe n’ha minga? Hinn giusta quij disturb che te fann capì de vess al mond! On poo de cervical, on para de còlich tucc i nòtt, ona quej allergia che la me fa vegni i smagg ross quand bevi l’acqua e i smagg bianch quand bevi el vin ross. Ma stemm minga lì a guardà tuscòss! Del rest, anca per quell che riguarda i dònn, son staa tutt alter che dislippaa. N’hoo cognussuu... disemm... voeuna... voeuna sola... Ma che ben, che passion, che turbinio di sentimenti... Peccaa che quand gh’hoo dii che vorevi sposalla... la m’ha ditt che la voreva andà monega, che gh’era s’cioppaa foeura ona vocazion che guai... Se podevi fà? Potevo io, l’Aristide, contrastare una vocazione così improvvisa e proprio per questo più gradita al Signore? Per consolamm me son compraa ona 127 de seconda man. Ma quand sont andaa per fà l’assicurazion, l’impiegada de la RAS l’è diventada smòrta, la bettegava e pareva quasi che ghe vegness fastidi. Quand l’è stada on poo mej l’è corsa a ciamà el sò capp. Hinn tornaa indree tucc e duu e m’hann dii se podevi minga lassà perd de toeu la macchina. Che al dì d’incoeu l’è mej el tramm, pussee comod, pussee sicur. M’hann dii che gh’è tropp traffich... semper in coa... semper nervent. Ma mì, crappon ‘me semper, vorevi la mia bella assicurazion. E me l’hann fada! Però... però... a la pòlizza gh’hann taccaa-là dò righ che diseven che l’assicurazion la vareva domà se me impegnavi a fà benedì la macchina tucc i ann a San Cristòfen. E, a proposit de benedizion a San Cristòfen, vorii savenn voeuna bella? El pret, che a tucc el ghe dava giust ona sbroffadina de acquasanta... a mì, quand toccava mì... alter che sbroffadina..; sidellad, sidellad de acquasanta. Domenica passada, finalment hoo capii... seri pròpi rognaa! Gh’era Inter-Juventus! Mì el savevi che i mè amis voreven minga che mì andassi a San Sir con lor. Ma domenica vorevi pròpi andà cont el mè bell bandieron nerazzurro. Tira mòlla e messeda... tant hoo dii e tant hoo faa che son riessii andà. Incomincia la partida: palla al centro, pronti via... e l’Inter la perdeva gemò vun a zero. Passa nanca trii minut... alter gol: 2 a 0. Al decim minut... rigore per la Juve: 3 a 0. A la fin del primm temp la mia squadra la perdeva 12 a 0. In de l’intervall se podeva sentì volà on moschin, ma la ròbba tragica l’è stada quand me sont accorgiuu che settantamila persòn me guardaven mì... Centquarantamila oeucc guardaven el pòr Aristide! Savevi pù se fà... avrissi vorsuu sprofondà, scomparì, diventà invisibil... Ma pròpri in quella se sent l’altoparlant che la fa: ATTENZIONE, ATTENZIONE... AL SIGNOR ARISTIDE HANNO RUBATO LA MACCHINA, MA CORRA IMMEDIATAMENTE A CASA IN TRAM PERCHÈ IL SUO APPARTAMENTO, DOPO ESSERE STATO SVALIGIATO, HA PRESO FUOCO... Corri foeura, ciappi el tramm e quand rivi denanz a ca mia gh’è pompier depertutt, lettigh, questura, carabinier e gent sora gent... Traversi la strada e... lì... pròpi lì denanz de mì... a trii o quatter meter... te vedi on bell gatton negher, negher me scorbatt a brascett cont ona bella miciòna che sarà stada la sua morosa. Quand son staa lì a duu pass hoo sentuu el gatton ch’el ghe diseva a la micia: Oh Signor, Signor... ghe mancava anca questa tornemm indree, tornemm indree subit... L’Aristide el m’ha tajaa la strada.

                    Marco Candiani