I    N  Ò  S  T  E  R     V  E  C  C

ON DESIDERI ESAUDII

L’era on veggett che ‘l viveva soll in d’ona Ca de linghera, dò stanzett, su al quart pian sòtt i tecc..... Quella sera el s’è acòrt che el sò broeud el gh’aveva on alter savor e gh’è minga passàa per la ment che l’era stàa condìi anca coi sò lacrim che eren borlaa dent in la tazzina al penser che doman..... el doveva lassàa la soa Ca, la soa linghera per vess ricoveraa in d’ona "Casa de Riposo" per anzian..... Ormai ghe le faseva pù; soll, cont tanti malann... con la solla colpa de vess vivuu tanti ann! E intant che ‘l se disvestiva, on penser fiss le tormentava; e pussee che on penser, on desideri... e con sto desideri fiss in la ment, el veggett el s’è indormentaa.... L’ha sognaa la soa miee, i sò fioeu, i amis e, semper in sògn, el s’è trovaa denanz a ‘na Ca che, pussee d’ona Ca, la pareva ona Caserma. Ona caserma come quella che lù giovinòtt de vint ann, quand l’era partìi per fà el soldaa de leva! Ma lù, adess el se sentiva legger, content, cont el sò desideri oramai esaudìi... Inscì, con la soa valis in man, l’è andaa dent!... La mattina del dì adree, in tutt el quartier se parlava del veggett che l’era mòrt, soll e seren, in del sò lett..... su al quart pian sòtt i tecc..... Con la scusa di condoglians on quaivun l’è andaa a domandà: "Hinn liber quej dò stanzett su al quart pian?". Ma l’Amministrador de la Ca, tutt seccaa e malcontent el gh’ha rispòst:
"Chi se fitta pù SE VEND!".

È bello ricordare questa Prosa scritta in perfetta "lingua milanese" dal "giovane alpino" Antonio Valentini (classe 1911 - reduce di Russia) perché tra queste poche righe traspare tanta "milanesità" che ci fa’ riflettere su quando anche noi.....